El G-20 de nou: Washington, Londres, i ara Pittsburgh

El G-20, autoproclamat com a govern del món per a salvar al sistema capitalista, no té cap legitimitat davant de la població, ja que les seues decisions són antidemocràtiques, ja que, aquests 20 països rics i poderosos, s’autoerigeixen en salvadors dels centenars de països dependents de les seves economies, de les seves polítiques, dels seus sistemes financers, del seu militarisme i imposen les seves decisions i reparteixen els diners de forma colonial.
Les cimeres celebrades fins al moment, només contenen “discursos” buits ja que continua l’increment de les desigualtats, la pobresa i la injustícia a nivells planetaris.

Dels 17 bilions d’euros invertits en la “refundació” del sistema financer i en reflotar a les grans multinacionals, només uns 24.000 milions d’euros han arribat als països “dependents”, empobrits. La població mundial pobre ha superat els 1.000 milions, augmentant en més de 100 milions de persones des del començament de la “crisi de l’economia capitalista”. Les emissions de CO2 s’han incrementat, incomplint obertament el protocol de Kyoto i aprofundint en la carrera suïcida de destrucció del planeta.

Les mesures adoptades (estímuls fiscals, en el major moviment planetari d’intervenció estatal amb fons públics mai conegut), només han servit per a un sistema financer privat, criminal, però de la seva regulació i transparència res es sap i res s’espera. Les xifres de l’atur són espectaculars: als EUA, s’ha aconseguit els 14,5 Milions de persones aturades, de les quals la meitat, és a dir 7,4 milions han perdut els seus treballs en els dos anys de gran recessió. La Unió Europea 27 es dessagna en ocupacions, aconseguint una taxa mitjana del 9,2% de desocupació, la qual cosa significa que prop de 20 milions de persones no tenen rendes salarials. I l’empobriment, arriba a colpejar a països com Argentina, on el fantasma de la fam es torna a materialitzar en el 24% de la població.

Aquesta crisi no sols ens empobreix materialment, al mateix temps que eixampla el mapa del dolor i la desesperació, sinó que, al ser una crisi sense capacitat de respostes socials, sense milions de desfavorits, ignorats i explotats, dient PROU, també ens empobreix i denigra com a persones i com a classe treballadora, al no poder expressar la nostra oposició, el nostre rebuig a les seves polítiques, a les seves decisions, als seus models criminals.

Des de CGT insistim a la societat i a les organitzacions alternatives transformadores: són temps de mobilització, de prendre el carrer, de prendre les regnes de les actuacions en les nostres pròpies mans, de no delegar en governs, polítics e institucions. Són temps de lluita per un món que mereix una oportunitat de ser construït d’una altra manera.

Secretariat Permanent CGT

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: