El drama de Lear

Els treballadors de l’empresa Lear de Roquetes ja havien ocupat els carrers de Tortosa durant tota la setmana per demanar feina

El Punt 01/11/09  JOSEP BAYERRI RAGA

El Baix Ebre i per extensió el conjunt de la regió de l’Ebre ha estat sempre un territori desequilibrat. El sector primari era dominant i la poca indústria existent estava relacionada amb la producció agrària. A finals del segle XIX, quan les ciutats de Catalunya van trencar les muralles i es van obrir cap a nous horitzons socials, la major part –Reus, Igualada, Mataró, Manresa, Vilanova, Sabadell, Terrassa, Girona, Figueres– van emmirallar-se en Barcelona. La classe dominant abandonà la tradició rural i esdevingué burgesia; invertí els seus recursos a crear indústria, a generar xarxes de comerç i a establir una economia activa i oberta a l’exterior, mentre apareixia una classe obrera reivindicativa (La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza, en seria el referent literari). Tortosa, contràriament, va continuar el seu tancament descansant sobre una agricultura de subsistència per als petits pagesos i una producció de poc valor afegit als grans latifundis del delta de l’Ebre o la comercialització de l’oli; amb una forta influència de l’Església i consolidació del caciquisme, mentre la burgesia urbana ben just si aixecava el cap; no hi havia classe obrera i el conformisme era generalitzat: «Si no hi ha collita, és perquè Déu no vol.» Era el model valencià (Cañas y Barro, de Blasco Ibáñez, a l’imaginari literari). El cas fou que València era capital i va acabar esdevenint urbana mentre Tortosa continuà dormint. El greu del cas fou que, a força de ser així, la resta de Catalunya, i els seus poder econòmics i polítics, van acabar situant les comarques de l’Ebre en aquest context de reserva de recursos naturals i fals paradís de la naturalesa salvatge.