AI! QUE ENS CAU DAMUNT UNA ALTRA REFORMA LABORAL!

La CEOE la reclama des de fa anys i estos dies, PP, governador del Banc d’Espanya, president del Banc Central Europeu, Zapatero i sindicats majoritaris comencen –comencen Zapatero i els sindicats majoritaris, els altres amollen el mateix rotllo des d’abans ja que comencés la crisi- a parlar de noves reformes laborals, reformes que no acaben –Zapatero i els sindicats,  menys que els altres- de concretar. La CEOE sí que concreta: acomiadaments encara més fàcils, unificar els contractes amb més facilitat per a acomiadar i molta menys indemnització, no intervenció dels jutges… Una conseqüència d’això seria que, en desparèixer els contractes temporals, ja es parle de repartir “el treball” –en realitat, repartir l’atur- permetent que les empreses reduissen a conveniència la jornada, encarregant-se l’estat de pagar una part del que faltaria per a la jornada sencera (coneixent els comptes del nostre estat, ja ens podem imaginar com de gran seria esta part.

Contra la corrupció i la impunitat: mobilització popular en defensa del bé públic

FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

Els afers del Palau de la Música i l’operació Pretòria han desvetllat greus irregularitats en la gestió pública: malversació i apropiació privada de fons públics, finançament irregular de partits politics, prevaricació en la política urbanística, manca de transparència i control, entre d’altres. Si bé es tracta de realitats pendents de judici tot el que s’ha desvetllat es prou greu i dóna lloc a un clima general de sospita sobre el funcionament de les institucions públiques. De fet, els llargs anys de bombolla immobiliària i especulativa que hem patit a Catalunya, fan témer que aquests dos casos de corrupció no seran ni molt menys els únics.

Els determinants socials de la salut. Repercussions socials del neoliberalisme.

Vicenç Navarro

Aquest text, la intervenció del professor Navarro en les XXVIII Jornades de Debat sobre Sanitat Pública, analitza els canvis en les condicions de salut i qualitat de vida en les poblacions dels països desenvolupats i dels països en vies de desenvolupament, durant els últims 30 anys, com a conseqüència de l’aplicació de les polítiques neoliberals per nombrosos governs i promogudes pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i per l’Organització Mundial de la Salut, i altres agències internacionals.

Segueix llegint a fabrica.cat

Pagesos i Mossos, el treball i la porra

Jordi Martí i Font | dissabte, 24 d’octubre de 2009

Avui a Reus, els Mossos d’Esquadra han tornat a fer una demostració pràctica de per a què serveixen, de quina és la seva “feina” i de quina és la “tasca” que se’ls ha encomanat en aquesta societat catalunyesa de començament del segle XXI. Una colla de violents vestits per a pegar han descarregar la seva violència sobre una colla de pagesos que viuen de la seva feina i que el sistema “capitalista de mercat” ha condemnat a l’extermini, a la desaparició, econòmica en aquest cas.

DESLOCALITZACIONS: Guanyar més, pagant menys

Pep Lobera i David Llistar

Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
http://www.observatorideute.org

Les inversions que marxen…
Quan els directius d’una empresa, decideixen traslladar la seva producció a una altra regió o país, generalment amb costos socials inferiors, diem que es produeix una deslocalització. L’objectiu de les deslocalitzacions és el d’augmentar els beneficis pels inversors, sovint produint el mateix en indrets on les regulacions sobre emissions de residus, drets laborals, impostos i salaris són més baixes i, per tant s’obté un major marge de benefici. Cal emmarcar aquests processos en el context socioeconòmic mundial actual, caracteritzat per una important fractura entre Nord i Sud.

llegir més

Crisi a l’Ebre… la Lear es deslocalitza

Article d’Emigdi Subirats publicat al seu bloc personal.

emigdi | campredó | dilluns, 19 d’octubre de 2009 | 16:14h

La notícia sobre el tancament de la planta industrial que té la multinacional Lear (especialitzada en la fabricació de peces per a diverses marques de cotxe) al terme municipal de Roquetes (Baix Ebre) ens ha colpit profundament a molts ebrencs i moltes ebrenques. És probablement la cirereta que corona una profunda crisi industrial arreu de les comarques centrals dels Països Catalans. Crec, sincerament, que és el tancament pitjor per a la regió, el que més ens afectarà col·lectivament. Vam superar en altres èpoques, amb l’economia clarament a l’alça, les regulacions laborals duríssimes de les empreses Fabra o de La Samo, però aquesta de la Lear ens agafa en el pitjor moment econòmic de les darreres dècades i serà, malauradament, molt difícil de superar.

De mala llet

Per Esther Vivas | Article publicat a La Directa, núm. 153.

Els ramaders i productors de llet estan en peu de guerra. El sector pateix una crisi profunda provocada pel fort descens del preu d’aquest producte que perjudica especialment els petits i mitjans ramaders que estan abandonant poc a poc les seves explotacions.

Acabeu amb el frau fiscal, barruts!

extret de Fàbrica.cat

Juanjo Basterra Una altra de les cares de la crisi que han provocat els especuladors amb la seva extrema avarícia, recolzats en el sistema neoliberal, és que resulta que els ingressos tributaris han començat a flaquejar. Lògic. Hi ha moltíssims més aturats, per la qual cosa les retencions fiscals han caigut. Per als més poderosos, que tenen sous per sobre dels 300.000 euros a l’any, hi ha finançament sense límits. Però al màxim que poden aspirar els més necessitats és a una quantitat miserable, que no arriba ni als 624 euros al mes del salari mínim interprofessional, que, per cert, ni s’acosta al llindar de la pobresa.