El tripartit, amb Ernest Maragall al front d’Ensenyament, ha deixat una bona herència a CiU, avançant en el camí de degradació de l’escola pública que, indubtablement, CiU té intenció de seguir amb els instruments que li ha llegat.
Est curs ha estat el de les retallades pressupostàries i de plantilles, en el qual les Terres de l’Ebre no han estat, ni molt menys, una excepció. Multitud d’interins i interines han passat a fer substitucions i, fins i tot, alguns, a l’atur; han desparegut una gran quantitat de places de mestres d’audició i llenguatge, que ajuden els infants sords; moltes coordinadores LIC, que tenen al seu càrrec vetllar per la integració, han vist desaparèixer les seus places; s’han suprimit vetlladores, que ajuden els infants amb dificultats greus; també s’han reduït les plantilles de mestres i professors ordinaris…
Això ha comportat, a banda els perjuís lògics per a l’ensenyament, que paguen els infants, una degradació de les condicions dels mestres i les professores amb treball. Volem informar de dos casos exemplificadors que s’han donat a l’Escola Ferreries de Tortosa, precisament per l’escàs de la plantilla, dos casos que voregen la il·legalitat.
L’Escola Ferreries té un horari diferent de la majoria d’escoles de la ciutat. Pel matí, les mestres treballen de 8:30 a 14 h i per les tardes, de 15:30 a 17, de manera que cada mestre té dues tardes lliures. Quan es va implantar est horari, no suposava cap problema. Amb la reducció de plantilla (s’ha perdut la mestra d’audició i llenguatge, a pesar de ser centre de referència per a infants sords, i també un mestre de primària), les tardes han quedat amb una plantilla tan justeta, que és molt difícil substituir ningú. Els casos a què ens referim venen motivats per això.
El primer és el d’una mestra que viu sola amb un xiquet que encara va a la guarderia i que no té ningú que se n’hi faça càrrec quan no hi pot anar. Doncs bé, recentment se li va posar malalt el xiquet i va demanar permís per a quedar-se per la tarda a casa cuidant-lo. No se li va concedir el permís i es va veure obligada, plovent i tot, a portar el xiquet malalt a l’escola.
El segon és el d’una altra mestra a qui van citar per a fer-se una mamografia no havent pogut acudir-hi la primera vegada. La van citar per la tarda i l’única manera que va tenir d’obtenir el permís per a anar-hi va ser buscar una companya que li canviés la tarda.
Estos casos no és clar si són o no il·legals, però mai no s’havien donat fins ara, ja que se solucionaven per la via de la bona voluntat.
I possiblement, a pesar de les dificultats, encara se solucionarien per esta via, si no fos que el conseller d’Educació sortint ha donat recentment a les direccions dels centres la funció de caps de personal, que fins ara, tot i anar-les dotant cada cop més d’independència respecte al claustre de mestres, no tenien, essent simplement companys que coordinaven la tasca col·lectiva del claustre i les relacions amb la comunitat educativa i l’administració.
Etiquetes: Ensenyament, Serveis Públics
Deixa un comentari