Convoquen: USTEC, CATAC, Casal Popular Panxampla, Maulets, PCPC, COS i Unió de Pagesos
18 de desembre: sortim al carrer!
Des que el 2007 va començar la crisi, ens l’estan fent pagar a la gent treballadora: a la faena, ens collen cada dia més; el nostre nivell de vida cau en picat; el camp s’arruïna; els serveis públics empitjoren cada dia que passa; les empreses es deslocalitzen i ens deixen al carrer; els pocs treballs que hi ha es tornen més i més precaris, un/a de cada cinc de nosaltres està a l’atur…
Mentrestant, els bancs i les grans empreses que van provocar la crisi amb la seua ambició sense aturador segueixen obtenint cada any beneficis multimilionaris i, si en tenen menys dels que havien calculat, l’Estat els dóna desenes de milers de milions d’euros perquè no caiguen en el clot que ells mateixos han cavat.
A conseqüència d’això darrer, l’Estat ha entrat en un dèficit que el FMI, el BCE, la Comissió Europea i els especuladors financers internacionals pressionen perquè el reduïsca. I la crême de la crême dels capitalistes espanyols es reuneix amb Zapatero per a urgir-lo a accelerar les reformes que demana esta gent. I l’Estat, submís, s’apressa a prendre les mesures que li demanen, a disminuir el dèficit, no fent pagar més qui més en té, sinó retallant els sous dels funcionaris, restringint els pressupostos de Sanitat i Educació, privatitzant serveis públics, congelant les pensions, amb la intenció de retallar-les més endavant amb la reforma del sistema de pensions i el retard de la jubilació, facilitant i abaratint encara més els acomiadaments…
Davant de tot això, i amb, com a mínim, mig any de retard, els sindicats majoritaris van convocar la vaga general del 29-S que, per fi, ha fet que el govern canviés, per uns pocs dies, les formes, però no les intencions. Cal seguir la via encetada el 29-S, cal continuar mobilitzant-nos, cal que hi haja més jornades com la que s’ha convocat, caldran més vagues generals, si volem frenar, primer, els atacs del govern i dels empresaris contra uns drets que ha costat dos segles aconseguir i, després, reconquerir els molts que hem perdut.
Nosaltres no confiem ja en els sindicats majoritaris, que han estat passius anys i anys, i, en conseqüència, ens organitzem fora d’estos sindicats. Però recolzem totes les mobilitzacions que marquen un camí de lluita i cridem les afiliacions de CCOO, UGT i USOC a pressionar els seus dirigents perquè adopten de manera decidida una acció sindical ferma i combativa. Al mateix temps, ens oferim a col·laborar amb els seus afiliats i afiliades per a lluitar plegats per la defensa i la recuperació de tots els nostres drets com a treballadores i treballadors.
Etiquetes: Mobilitzacions
Deixa un comentari