La remuntada d’una ona descendent de l’economia no és “automàtica” | CRISIS: UNA EXPLICACIÓ MARXISTA (3)

La remuntada d’una ona descendent de l’economia no és “automàtica”

José Luis Zumaquero

No ho és en la mesura que no són les lleis de l’economia capitalista les que expliquen la inflexió d’una fase descendent a una nova fase ascendent, sinó la intervenció de factors “extraeconòmics”, a diferència del que passa amb el pas d’una ona ascendent a una ona descendent. Donada la tendència descendent a llarg termini de la taxa de benefici, el final de les ones ascendents i el pas a una fase descendent són inevitables. Però no hi ha cap tendència que opere en sentit invers.

Per tal que es produisca el canvi d’una ona descendent a una ona ascendent, han d’actuar simultàniament dos o més factors dels que contraresten la tendència secular de la taxa de benefici: 1)un brusc i substancial augment de la taxa de plusvalor, 2) un substancial descens de la composició orgànica del capital i 3) una forta acceleració de la circulació del capital. Factors als quals es pot afegir, com a factors que moderen el descens de la taxa de benefici, una gran massa de plusvalor i l’extensió del capital a zones o sectors de composició orgànica prou baixa. Factors que necessiten la intervenció d’altres factors “extraeconòmics”.

Així, l’ascens econòmic començat el 1848 tingué a la base les revolucions d’aquell any a França, Alemanya i altres països que permeteren l’extensió del capitalisme a la major part d’Europa. L’iniciat el 1893 comença amb una massiva exportació de capitals i la formació dels imperis colonials. I la gran ona ascendent de 1940/45 a 1969 fou precedida en els anys 30 i 40 per les derrotes històriques de les classes obreres representades per l’ascens dels feixismes, la Segona Guerra Mundial, l’inici de la Guerra Freda i l’era de Mc Carty.

Encara que és cert que, un cop iniciat un període ascendent, la seua continuació ve determinada novament per factors purament econòmics. S’hi produeixen revolucions tecnològiques, no en el sentit d’invencions noves, ja que els invents clau procedeixen del període precedent, sinó en el sentit de l’aplicació a gran escala i en els principals sectors de la producció i de la circulació, de complexos tecnològics que marquen tota una època. Estes noves tecnologies s’incorporen amb força en el nou període d’ascens i no abans, degut a que les baixes taxes de benefici del període anterior i la carestia inicial d’estos complexos tecnològics, junt amb unes altes taxes d’atur que no estimulen la innovació estalviadora de treball i uns mercats en contracció no aconsellen als capitalistes d’introduir-les en els períodes descendents. L’elevació brusca de la taxa de benefici a l’inici del nou període ascendent estimula esta innovació. En la primera fase d’estos períodes, la revolució tecnològica implica grans diferències en els costos de producció, grans rendes tecnològiques, com ja hem vist abans, que estimulen la seua generalització progressiva.

El clima general expansionista, una vegada iniciada l’ona ascendent, atrau enormes onades migratòries que moderen l’augment dels salaris reals, permetent d’allargar l’ona ascendent, però no impedint que inevitablement porte a una nova fase descendent.

Tornant a la inflexió d’una ona descendent a una d’ascendent, els factors “extraeconòmics” que poden intervenir per a promoure els canvis en les taxes econòmiques que poden dur a remuntar la taxa de benefici són de diversos tipus: la correlació de forces entre les classes, si més no en els principals països industrials; la possibilitat que el capital afluïsca a zones (perifèria) o sectors més “endarrerits” (amb una composició de capital més baixa); l’hegemonia clara d’una potència capitalista que puga imposar ordre en el mercat mundial i en el sistema monetari internacional; la correlació de forces entre els Estats del centre i els Estats o els pobles de la perifèria; una destrucció massiva de capital (llegiu grans guerres)…

Si estudiem els punts d’inflexió de les fases descendents a les fases ascendents que ens han precedit, se’ns fa molt plausible esta hipòtesi. El 1848 fou precedit per revoltes diverses, tant d’unes classes obreres en formació com de classes populars que culminaren en les revolucions d’aquell any, revolucions que van tenir com a resultat un eixamplament geogràfic del capitalisme possibilitant el trasllat del capital a països amb una baixa composició orgànica. La inflexió de 1893 fou precedida per la formació  i consolidació dels imperis colonials que permeté exportar capitals a les colònies i obtenir matèries primeres essencials molt barates. La de 1940/45 fou precedida per tot un període de derrotes aclaparadores de les classes obreres d’Europa i dels EEUU i per dues guerres mundials. Foren estos esdeveniments, que no estan inscrits en la pura economia del capitalisme els que propiciaren grans ascensos de la taxa de benefici que iniciaren les respectives ones ascendents.

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: