CARTA OBERTA A LES TREBALLADORES DE LEAR

Companyes i companys, us felicito per com esteu portant la vostra lluita, per la capacitat que heu tingut d’aglutinar i donar un objectiu al moviment ebrenc, per com heu aconseguit que els polítics i les institucions es comencen a comprometre amb el redreçament d’est territori que estimem perquè hi volem viure amb dignitat, per com heu estat capaços d’aconseguir que els mitjans de comunicació parlen cada dia de vosaltres. Per la força de les circumstàncies, com passa sempre amb les veritables avantguardes, us heu convertit en l’avantguarda del moviment sindical ebrenc i en una de les avantguardes, amb les plataformes, del moviment ciutadà d’estes Terres.

Ho vulgueu o no ho vulgueu, ara heu adquirit una responsabilitat davant de la gent treballadora  i de la ciutadania de les Terres de l’Ebre, ja que del que passe amb la vostra lluita depèn molt el que vinga després en estos treballadors i en estos ciutadans. I us en podeu enorgullir.

 

Per això, crec que no pensareu que estic ficant el nas en el que no m’importa en adreçar-vos una sèrie de preguntes per a la reflexió, com a treballador, com a sindicalista i com a ciutadà afectat pel que us passe a vosaltres.

En les entrevistes que tenen els vostres representants amb polítics i institucions, es parla sempre d’una mena de pla d’industrialització que redrece la nostra economia i garantisca treball digne per a la majoria. Per a mi, es tracta d’un objectiu estratègic que ja apuntava en les lluites de les plataformes i, més encara, en la consciència de la nostra conciutadania. Com a tal, es tracta d’un objectiu permanent durant un període que tot apunta que ha de ser llarg. i que no pot materialitzar-se a curt termini. Si més no, no crec que es materialitze –si tanquen l’empresa- a temps perquè trobeu un treball abans que no se us acabe l’atur, l’ajut familiar i els 420 euros famosos. Sense abandonar la lluita per est objectiu estratègic, no creieu que caldria posar ben en primer pla l’objectiu d’evitar el tancament de la Lear? Ho pregunto, perquè tot el que llegeixo, sento i veig en els mitjans de comunicació sobre la vostra lluita parla només de la pretesa reindustrialització (com es pot reindustrialitzar una zona mai industrialitzada?). No creieu que és important visibilitzar plenament que lluiteu contra el tancament?

Esteu pressionant admirablement els polítics i les institucions, fins al punt que ja han adquirit alguns compromisos. Em sembla encertadíssim que no rebaixeu esta pressió. Al mateix temps, les notícies que arriben de les reunions dels representants sindicals amb l’empresa, són que la Lear no baixa del burro de tancar i donar-vos unes indemnitzacions que són una ofensa, i que no aporta la informació que se li demana. Grups de vosaltres us concentreu davant d’estes reunions per a fer-hi pressió i recolzar els vostres representants. No deixeu de fer-ho en cap moment, però se us ha acudit de pensar a pressionar directament a l’empresa, ja que no cedeix, allà on puga sentir que li feu mal? Creieu que no teniu més armes de pressió? Tinc entès que esteu treballant “a tope”, suposo que perquè l’empresa necessita servir les darreres comandes que té compromeses abans de tancar. Heu pensat a utilitzar les armes que impedirien que l’empresa pogués servir estes comandes? Hi ha diverses maneres legals: el treball lent, les aturades parcials, la vaga, el bloqueig de la sortida de la producció. Llanço la idea, per si us serveix d’alguna cosa.

Ara per ara, vosaltres encapçaleu el moviment ebrenc pel redreçament d’esta terra, apostant per l’objectiu d’una industrialització. De moment, el moviment s’està plasmant en unes comissions tripartides entre els sindicats, els empresaris i les administracions. Heu pensat que la resta de la ciutadania també hi té alguna cosa a dir? Heu pensat a incorporar les plataformes en estes comissions?

Disculpeu-me que tinga la impertinència de fer-vos estes preguntes, però és que ara per ara sou l’espill de tots els treballadors ebrencs i de la ciutadania ebrenca en general i del que feu vosaltres depèn el que podrem fer o no la resta.

Salutacions fraternals i endavant amb coratge!.

Anselm Llorenç

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: