Lluc Ulldemolins Nolla | Alcanar
Era una notícia que a les Terres de l’Ebre no ha sorprès a ningú, tothom s’ho esperava, i finalment ha succeït. La multinacional nord-americana Lear Corporation ha tancat el seu centre de producció de Roquetes i dixarà uns 520 treballadors més -en 10 anys ja ha acomiadat una xifra similar- al carrer.
Evidentment la situació és dramàtica, però entra dins de la dinàmica i la conjuntura actual. Ara parlaré de primera mà, ja que, l’empresa on treballo actualment ha funcionat d’una manera prou semblant en els més de dos anys que porto allà. La crisi, una paraula que no m’agrada utilitzar, ja que penso que la situació actual és una falla importantíssima del sistema i, per tant, no estaríem parlant d’una crisi sinó d’un resultat nefast del sistema capitalista. Esta suposada crisi és la que han aprofitat -i ho continuen fent- moltes empreses multinacionals per a deslocalitzar amb uns costos baixíssims d’acomiadament el seus centres de producció a l’Europa avançada (?) -no m’agrada gens l’expressió però és per entendre-mos-, s’aprofita per a portar els centres de fabricació a països on el cost de mà d’obra és ínfim i on les condicions laborals dels treballadors són privilegiades per a les empreses -acomiadament gratuït-. Mentre aquí la situació és la que és, i les persones que ha treballat tota la seua vida manufacturant coses amb les seues mans, ara són totalment prescindibles. El pitjor de tot això, és que els centres de producció no tornaran a casa nostra, no tornaran mentre les empreses tinguen lo poder de decisió.
No vull estendre’m més perquè això aniria per a llarg i molt llarg, si tenim en compte que hi ha més de 2.200 milions de persones (Xina i la Índia) que avui produeixen gairebé tot lo que mos envolta, i en canvi, són recompensats amb menys de dos euros per cada hora de treball -i encara sóc benèvol-, vos creieu que no tenen l’aspiració de ser com l’Europa avançada (?) ? Espere-vos.
la crisi a les Terres de l'Ebre... 
Deixa un comentari